On comença el Món

San Nicolás de Bujaruelo. On acaba el Món per a molts, no en canvi pels que frisem per aparcar "les rodes" -com diu un admirat blocaire- i començar a fer anar les cames. Aqui comença el meu món. Només em cal trepitjar les pedres del pont medieval per sentir que m'introdueixo en un món fantàstic, de possibilitats infinites. Un Món amable i dolç que amb poc espai els seus camins van convertint en aspre, dur; fins i tot hostil per als més porucs. Peró són camins que eleven al muntanyenc al màxim nivell pirineístic. Camins que alliberen de l'esclafador pes del Sol del fons de la vall cap a la fresca llibertat dels núvols, grisos, i amenaçadors, immens portó de plom que tanca la Bretxa de Roland. Aquest és el meu món, i ens hi endinsarem durant tres dies, fent un homenatge autèntic "russellià" als peoners del pirineísme. DE San Nicolás de Bujaruelo a la Brecha de Roland, passant nit en un dels millors llits que un muntanyenc pot trobar als Pirineus. De la Brecha al Mont Perdut, amb un èxit relatiu, i baixada cap a la Pradera d'Ordesa. Us oferiré petites píndoles d'un itinerari majestuós.

A la verda catifa de la porta a les grans muntanyes no hi diu "benvinguts". Tampoc cal. Molt millor si aquest missatge es queda a la porta de l'últim lloc "civilitzat". A mi només em cal alçar la mirada, respirar fons i sentir que rebrota el cordó umbilical que em torna a lligar al món de les muntanyes, ja tinc la sensació de que hi sóc benvingut.

És temps de desglaç i, mentre travessem per sobre les seves ancestrals escates grises, el ciclop ens observa amb el seu encisador ull d'un blau turquesa intensíssim, que fa pensar en els gels d'aquests darrers mesos.