17 de juny 2009

Homenatge a Russell a Gavarnie

Des de Saragossa em fan saber l'homenatge que la Vila de Gavarnie farà a la figura d'Henry Russell.
Per desgràcia, tant a la capital aragonesa com a l'Hospitalet, ens hem quedat amb les ganes de fer un programa d'actes que s'assemblava sorprenentment a aquest, i que poc a poc s'ha anat diluint. Per desgràcia a nosaltres ens està costant força lligar temes i de moment l'homenatge és més espiritual que no más material però no perdem l'esperança, perque qui sap si a finals d'any sona la flauta.
Per desgràcia, em tocarà estar en una d'aquelles festes tan obligades com prescindibles, com son els comiats de solters (al menys hem evolucionat cap a un tipus de festa més familiar), però vosaltres, si podeu, no perdeu la ocasió de gaudir d'una vila que estarà submergida en esperit pirneísta.
Per cert, la data escollida és el proper dissabte 27 de Juny.

01 de juny 2009

L'èxit dels valents

El Mont Perdut ja m'havia acollit amablement anteriorment, i no tenia motius per pensar que aquest cop seria diferent. Només el meu cap anava contra corrent i es desmarcava d’una fita important.
Els dos valents fan gala d'un ímpetu fora mida i es desmarquen de la resta, fent fins i tot, algun intent de convèncer la resta de la parròquia, però està més que decidit que només ells seran els que patiran o gaudiran d’una altra memorable nit Russelliana i enfilen amb fermesa el camí cap a l’Ibon Helado, la escupidera i el cim de Treserols (per fí ho he dit bé). Puc imaginar-me el patiment durant tot el tram de la escupidera i l’esclat de joia en l’arribada a un cim solitari ja en aquelles hores. Un sopar reconfortant, i a gaudir d'una nit memorable. Felicitats a tots dos.
Personalment, em guardo aquesta espineta per a un altre moment, tot i que la seva alegria la sento també com a meva. Aquestes espines no fan gens de mal, i menys si serveixen per tornar a un dels indrets més bells dels Pirineus.
Gaudiu de les fotos i intenteu sentir el mateix que els meus amics,en Gerard i en Lluís, amb els Pirineus als seus peus, tot sols amb la grandiositat de la natura.