11 de juliol 2011

Pico de Tempestades. Cant a l'aigua.






Aigua i Roca. Simbiosi perfecta de dos elements contraposats en aparença que, entrellaçats, formen part de les més belles imatges de l'imaginari muntanyenc. Elements freds i acollidors alhora. Aigua, que en forma de torrent torba el son amb el nocturn brogit hipnòtic de les seves cascades per instalar-se dins el meu cap; torrents frescos que alleugen la sed dels qui somniem desperts.
Roques inexpugnables només en aparença; i de les que, amb destresa, el líquid element de la vida, en troba les petites escletxes per on ecolar-se fins arribar al bell mig del seu cor.
Aigua que arriba de matinada, sense avisar, en forma de pluja suau i fina primer, torrencial després. Tempesta que refresca, que fa tremolar les roques amb la seva ferotgia, que ens fa posar alerta. Tempesta que només s'allunya per deixar pas a una immensitat celestial d'estels. Tempesta de sentiments. Tempestes i aigües del Tempestades, us he trobat perque fluiu dins meu per sempre més.