Belles donzelles de roca.

Són esveltes figures, l'una tan arrodonida que vol ser els dits que acaronin el cel, i l'altre uns esmolats queixals que rosseguen els núvols, els incisius que anuncien que rera seu s'hi amaguen les grans moles dels Pirineus. Malgrat les seves modestes alçades, ambdues tenen una fama ben guanyada, l'una espiritual i l'altre més com a model fotogràfica. Per sort, la bellesa de les muntanyes res té a veure amb el sistema mètric, bé potser hauria de ser així amb les persones també ¿oi?. De vegades no s'hi para massa atenció en aquestes muntanyes, imagino que per ser massa vistes i visitades, però quan fem alguna excursió, no només des del Pirineu Orienta o el Pre-Pirineu, són omnipresents. És més, diria que quan les veig de lluny és quan em tornen a enamorar. Montserrat, vista des de la distància, lluny del brogit de peregrins, turistes i escaladors, esdevé un espectacle inert, una pintura viva amb la que meravellar-se quan els núvols són baixos i ho tapen tot, excepte les seves arrodonides formes, creant una illa al bell mig del país. Indult diví, es diria.

El Pedraforca no arriba al nivell de muntanya sagrada, però no per aixó és menys admirada ni visitada, però si li voleu afegir l'element místic o espiritual, no deixeu de descobrir la meravellosa posta de Sol rera seu, vista des del Santuari de Montgrony. Tot un espectacle.

Novetats literàries

Doncs sembla que finalment s'editarà el mistriós llibre de Henry Russell, "Histoire d'un coeur"
Aquí en trobareu més informació http://muntanyanet.blogspot.com/
Jo prefereixo pensar que el llibre serà quelcom més que una "novel.la rosa" en clau auto-biogràfica, i per suposat, em molesten aquests preus prohibitius destinats a uns quants bibliòfils que vulguin (i puguin) fer la despesa, em semblen desmesurats. Perdoneu la meva irreverència, però és una animalada. La cultura per a rics em toca el voraviu.
Estarem alerta de les novetats editorials.

EL CICLE HENRY RUSSELL, JA TÉ "BUFF"

Els que estem desenvolupant el cicle "Henry Russell '07-'09", hem volgut fer un objecte-record del cicle en forma de "buff", ja que ens va semblar que seria un objecte útil i atractiu alhora per a tots els muntanyencs. No volíem que fos massa seriós, i la imatge que ens va cedir la M.I. ens va semblar ideal. Un dibuix divertit, basat en una caricatura de Russell, i sobre un fons color sèpia que li dona el toc d'antic que creiem que havia de tenir. Em sembla una gran feina del grup, però sobre tot del C.O. que s'ha encarregat de fer totes les gestions oportunes. FELICITATS.
Per cert, els interessats no dubteu a comunicar-m'ho.

http://www.cmhospitalet.org/index.php?option=com_content&task=view&id=234&Itemid=158

Primera "punxada" Russelliana

Tot un conjunt de factors van fer que molta gent del club es volgués apuntar a la sortida que aquest cap de setmana teníem preparada. El Puigmal des d'Err. I d'entre tots els factors, com és normal per aquestes dates, la neu era el principal atractiu. Sabíem que si donàvem als participants la opció d'unes pistes d'esquí properes i atractives, i una zona alpinística també propera com és Cambre d'Ase, la convocatòria tindria èxit. El que no podíem imaginar és que la activitat pogués arribar a congregar fins a gairebé trenta persones que es van interessar.
Finalment, catorze van ser els valents que vam intentar dissabte sense èxit el Puigmal, i vint-i-un que ens vam repartir en diferents activitats a Cambre d'Ase diumenge.
Divendres havia nevat amb força a tots els Pirineus, i preveiem una jornada amb molts dubtes. Neu recent, poc gruix, fort vent....són factors a tenir molt en compte un cop sobre el terreny. Costa fins i tot decidir-se pel material, tot i que com bé diu el company C., a les hivernals es porta tot i llestos. Per cert al cotxe hi vaig amb en C. i en Cr., i tots tres coordinem el projecte "Russell 2009", així que el viatge es converteix també en una posada en comú d'agendes.
Tot i haver sortit prou aviat de casa, la prudència en carreteres glaçades i el fet d'haver de posar cadenes, ens han fet arribar molt tard. Quan estem tots en camí, ¡són gaire bé les onze!....i el mal temps no ha escampat. De bon començament ja sabem que la cosa no girarà rodona.
tota la zona està coberta, no, més ben dit envoltada de gruixuts núvols grisos que de tant en tant deixen anar alguns flocs de neu. Poca cosa. El pitjor és el fortíssim vent i la manca de visibilitat. Anem fent poc a poc, xino-xano, els uns amb esquís d'altres amb raquetes i algun "a pèl".
Fa molt fred, algú diu set sota zero, però no descartaria algun grau menys, el vent es molt fort i en ratxes curtes, la visibilitat del camí quasi nul•la en algun tram. El més optimista diu que és un dia perfecte per fer pràctiques d'orientació. A mi em molesta tot, tot i que no ho estic passant malament amb les inclemències metereológiques, tinc la sensació que no valdrà la pena pujar gaire més.
Arribats a uns 2.300 metres, i comprovant que sortir de la vall és exposar-se a fer de bitlla per al vent, un grup en el que m'incloc comença la retirada. Els altres, continuen tot i haver canviat l'objectiu, que ara és el Puigmal de Llo.
Poc a poc, i a mesura que descendim, sembla que el cel es rigui de nosaltres i comença a obrir-se el cel, però també podem comprovar que ara s'aixequen uns altres núvols a la carena, formats per la gran quantitat de neu que el vent arrossega. Ja em va bé aquesta retirada. Estic en un moment de poca voluntat de patiment, d'un sacrifici més controlat. Potser perquè el meu estat físic a baixat una mica amb els torrons, i ja en tinc prou amb una bona suada. Sinó puc gaudir de la pujada i de les vistes, no em paga la pena. ¡¡Recoi!!, espero que aquest "sibaritisme" muntanyenc em duri poc, ¡¡m'he de posar en forma!!.
Poc després d'arribar als cotxes, arriba un altre grup que ha renunciat al cim, la ventisca els ha fet fora. I dels que han arribat d'alt, la majoria tenen alguna aventureta per explicar. Algun esquí trencat, algunes caigudes, però sobre tot molt i molt fred, com ens demostra una imatge de'n Cr. amb les parpelles cobertes de gel.
Un cop arribats tots, el cel ja és obert, segur que demà farà bon dia. Ara marxem cap a la "Gite d'etape" que la T. s'ha encarregat de reservar per allotjar-nos-hi.
Abans inclòs del sopar, ja comencem a sortir de les motxilles coses per picar i, com no podria ser d'altra manera amb nosaltres, vi a dojo. Alegria que no falti !!!...No cal dir que hi va haver un festival de rialles i bon caliu fins a l'hora d'anar a dormir, aquest cop més prudent que en altres ocasions.
En aquest enllaç del C.M.H. podeu veure unes fotos.
http://www.cmhospitalet.org/index.php?option=com_rsgallery2&Itemid=115&catid=25

La primera ullada

Amb prou feines el podríem acotxar dins un mosquetó. Aixó, si el puguessim tenir a les mans, perque encara no hi és. Peró es nota. És com si ja hi fos, com si d'un esperit de cor bategant es tractés. Quan t'adones que bé de debó, tot canvia, com ja vaig dir anteriorment, però quan ja l'has vist, encara que sigui mitjançant una borrosa pantalla ¡¡¡ ay !!! aleshores és com si ja l'hagués tingut al davant.
La percepció de la vida i de l'entorn fa un tomb, que no per esperat menys sorprenent. El cap també s'omple de desitjos, suposo que és inevitable que cadascú visualitzi el que vol per al seu fill, i en aixó passa molts minuts el meu cap, fent pel·lícules que potser (o segur) no s'assemblaran gens a la realitat.
Imagino que aquest estat espitós que duc avui serà com quan vaig rebre la bona nova, com una muntanya russa. Ara bé forta pujada, adrenalítica com la d'un bon pas aeri, però sempre conservant la calma, que no t'impedeixi l'adrenalina gaudir d'aquells segons tensos de treball i també d'espera. D'aquí a unes hores, la baixada, mesurada i tranquil·la a l'espera de més canvis i més novetats, i a seguir treballant per que tot estigui bé el dia de l'arribada.
Ho confesso, avui he llençat el matí a la feina, sóc incapaç de concentrar-me, no faig més que somriure, mentre noto que el cor em batega fort, fort, fort....és una ansietat diferent a la viscuda en qualsevol altre moment de la meva vida, una ansietat serena, però ansietat al cap i a la fi, encara que aquesta no crec que em provoqui cap mal.

Ja ha arribat el 2008 !!!

Doncs ja el tenim aquí. Si el 2007 marxava amb la "gran notícia", el 2008 comença amb tot el carrussel del que comporta, però amb una il·lusió fins ara mai experimentada.
Amb tota la família assabentada, ja ha començat la porra sobre el sexe del que vindrà, i arguments endevinatoris de dubtosa credibilitat, i tots els "consells" i "aventures" viscudes per uns i altres, amics i coneguts....bé, el normal en aquestes ocasions, coses que als cinc minuts ni recordes. El millor no cal que t'ho expliquin, és veure les cares que fan, és ben bé posar-li cara a la il·lusió, totes diferents i totes enlluernadores.
Pel que fa a la muntanya, espero que els reis ens deixin d'un cop el regal "litarari" tan desitjat, com a mínim l'encaixada de mans entre el CMH i l'editor, que ens permeti arrencar, ara que ja tenim el projecte a punt de presentar-se a regidoria, a la recerca de les subvencions. Serà la gran fita de l'any Russellià. Per cert, sense moure'm del tema "Russellià", destaco la gran acollida de les sortides Russellianes amb una mitjana d'assistència de dotze muntanyencs, totes realitzades amb èxit i bon temps ¡¡ que duri !!.
FELIÇ 2008 A TOTS..I MOLTA MUNTANYA !!!!