Tot i que amb caràcter retroactiu d'aquest escrit, aquest pensament es manté i es mantindrà fins ....ves a saber....Avui, sabem que serem pares el proper 2008. El primer fill, i també el primer net per a les dues famílies. Per a la família la noticia ha caigut com un gran allau, sense avisar, arrossegant-ho tot, emportant-se per davant els mals de cap de qui en tenia i omplint tots els racons d'alegria. Serà un Nadal diferent, un cap d'any diferent....una vida diferent.
Comparteixo amb tots vosaltres aquesta immensa alegria que sento, que em provoca somriures a qualsevol hora del dia, quan sense voler, el pensament de la futura paternitat em fibla el cervell.
Arriben doncs, dies de canvis, de compres, imagino que també de nervis, però sobre tot de molta felicitat.
16 de novembre 2007
15 de novembre 2007
El primer vuit-mil
Mai m'havia interessat gaire per les grans expedicions a llunyanes contrades, o l'Himalaisme. No és pas cap mena de menyspreu, simplement no hi dedico gaire temps del poc que disposo dins la meva rutina diària; sempre l'aprofito per llegir i conèixer sobre els llocs i temes més propers, aquells que trepitjo un dia o altre. Potser així tampoc no em faig gaires il·lusions en viatges que difícilment podré realitzar.
De qualsevol manera, vaig adquirir sense recança el llibre "K2. El nudo infinito" de Kurt Diemberger, que va assistir a la darera edició de la fira del llibre de muntanya.
És un relat inquietant d'aquella expedició que va acabar amb tragèdia l'estiu de 1986, on la segona meitat del llibre es fa molt difícil deixar-la ni un minut. Pensava que seria una cosa molt llunyana per mi, peró m'equivocava. Tot i no haver vist mai aquelles muntanyes menys que per la televisió i no saber qué es pot sentir més enllà dels 3.500 metres, el relat m'ha resultat estranyament proper. Un llibre molt recomanable; emotiu i emocionant. Per suposat, i com és habitual en aquest tipus d'expedicions, no està lliure de polèmica, ja que diversos alpinistes han dit la seva al respecte, fins i tot algún que no hi va ser. Però aixó ja són figues d'un altre paner.
De qualsevol manera, vaig adquirir sense recança el llibre "K2. El nudo infinito" de Kurt Diemberger, que va assistir a la darera edició de la fira del llibre de muntanya.
És un relat inquietant d'aquella expedició que va acabar amb tragèdia l'estiu de 1986, on la segona meitat del llibre es fa molt difícil deixar-la ni un minut. Pensava que seria una cosa molt llunyana per mi, peró m'equivocava. Tot i no haver vist mai aquelles muntanyes menys que per la televisió i no saber qué es pot sentir més enllà dels 3.500 metres, el relat m'ha resultat estranyament proper. Un llibre molt recomanable; emotiu i emocionant. Per suposat, i com és habitual en aquest tipus d'expedicions, no està lliure de polèmica, ja que diversos alpinistes han dit la seva al respecte, fins i tot algún que no hi va ser. Però aixó ja són figues d'un altre paner.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
