19 de maig 2008

El nou excursionisme

Recentment he llegit alguns articles d'il·lustres blocaires (per a mí ho són) com el Xiruquero i l'Enric sobre el nou excursionisme, o la influència que tenen les noves tecnologies sobre l'excursionisme.
Perquè dir "noves tecnologies"? diguem Internet, ¿fa mal l'internet? ¿o potser som nosaltres els que comencem a fer-ne quan "pengem" les nostres ressenyes amb tot luxe de detall?.
Llegir una ressenya ens acaba resultant tan fàcil que, de vegades, els coneixements sobre cartografia i orientació, ens poden semblar absurds, i més encara posar-los en pràctica sense tenir necessitat.
Això per no parlar dels GR i PR, que ens donen totes les facilitats tant sobre el paper com sobre el terreny. No hi estic en contra, ni molt menys, només m'agradaria un terme mig, per variar. No cal convertir els camins en MACBA's i d'altra banda cal tenir en compte que part de l'aventura de la muntanya és la descoberta, saber desenvolupar-se dins el medi sense que cap "escala mecànica" ens digui a lloc. Cal perdre's algun cop, i aleshores saber llegir el terreny i el mapa. Massa informació ens fa perdre el seny, sí, com si els papers tinguessin sempre la raó i és aleshores que perdem la capacitat d'improvitzar o de descobrir per nosaltres mateixos el camí que ens traci la nostra capacitat de raonament, la lògica, que al cap i a la fí, és el que devien fer servir per traçar els camins primitius.
De tota manera crec que entre els excursionistes d'escola clàssica, internet és una eina per compartir i per intercanviar informació i experiències.
Diguem que els qui no tenen ja incorporat aquest "xip", són els que pregunten pels fòrums: "¿com és la pujada tal lloc?" "¿és molt difícil aquest cim"?.
Això ja demostra una manca de coneixement de l'entorn i de les pròpies capacitats. La millor manera de saber com és tal lloc o tal cim, és agafar un mapa un amic i la motxilla.
¿Aniria tanta gent a la muntanya si no trobessin una informació tan propera i que donés aquesta sensació de "som´hi que és fàcil"?. Ho diré d'una alra manera, ¿si ens haguessim d'espavilar molt més que per comprar l'ultim "gore" del mercat, disminuiria la afluència a les muntanyes?. Pot ser sí. Ves que no sigui per això que qualsevol web de poble que es faci valer té un mínim de rutes "penjades", normalment al desplegable de "turisme"...sí, allà on després podem trobar els allotjaments i els restaurants. No sé si em traeix el subconscient, però ho acabo fotent tot al mateix farcell, o al mateix canut, però jo hi veig una relació.
A partir d'aqui, ja s'ha donat la primera passa per convertir-se en un excursionista 2.0, per a mí el que està molt més a prop de l'ordinador que de les muntanyes.
El clàssic duu les "seves" muntanyes a l'ordinador, l'excursionista 2.0 no sabria sortir de casa sense que li digués alguna web.
Desconec si aquest tipus d'activitat va en detriment de les entitats i clubs que basaven la seva existència en transmetre una sèrie de valors i també de coneixements sobre la natura en general i la muntanya en particular. O no, potser només m'enyoro dels temps d'escolta.
Bé, i tot aixó ho dic jo, que abans de perdre'm passo molt de temps cercant tota la informació possible abans d'anar a un lloc, això sí, sempre amb un bon espai per a la descoberta i la improvització, al cap i a la fí crec que ha estat així que he tingut grans moments a la muntanya.

4 comentaris:

Jordi Soldevila ha dit...

Molt interessant el teu article, i en comparteixo gran part!!

És bo gaudir de la descoberta i de que carai! perdre'ns de tant en tant per la muntanya! Tinc bons records de les "hores extres" per no haver llegit correctament el mapa :-)

Al final se n'acaba aprenent i disfrutant!

Salut i muntanyes!

David ha dit...

Benvingut Jordi !!!
Sense dubte, aquestes que dius, són les "hores extres" més profitoses, tot i que de vegades es pateixen d'alló més.
Salut i fins aviat!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Certament David, sense l'esperit de descoberta, sense l'acceptació del possible error i l'aprenentatge subsegüent, no sé concebre l'excursionisme.
Molt encertada la expressió de "les hores extres" d'en Jordi Soldevila també.
Aquest costum turístic de guies i clients que van al darrera no ens pertoca a nosaltres.

Molt bon article.

Salutacions.

esparver ha dit...

Quan era adolescent sortia a muntanya sense mapa, amb quatre explicacions orals d'algú que em deia si fa no fa el camí.
Mes endavant vaig començar a usar mapes... i ara, si vull fer quelcom que sigui més que una caminada, m'omplo d'informacions. Penso que simplement és prudència.