Aquest cap de setmana visitem als pares al camping on ara s'hi estan, a Montmajor, a uns quinze quilòmetres de Berga, al Sud de la Serra d'Ensija i el Port del Compte.
Diumenge al matí, ja una mica fart de tant menjar i beure, i necessitat d'una mica de solitut i excercici, surto cap a l'esglèsia de St. Joan de Montdarn, on havia vist que hi confluien diversos camins senyalitzats.
Per desgràcia no puc visitar l'esglèsia, i després d'unes fotos surto cap a l'esglèsia de St. Martí de Balaguer, situada d'alt d'un petit turó. S'hi arriba ràpid, principalment per pista i algunes dreceres per sender. Tot i que ha estat plovent part del dia d'ahir, la terra és completament seca també ho he escoltat dir als boletaries que ja comencen a estar impacients. Suposo que el canvi de paissatge després dels incendis dels anys noranta han influit, ja que alló que eren boscos, actualment són matolls i esbarzers, i segons sembla, també s'han modificat els llocs de pas de les aus migratòries.
Xino-xano i completament sol arribo en poca estona a St. Martí, allà gaudeixo de vistes un xic borroses del Berguedà i el Solsonés, peró sobre tot puc fer quatre respiracions profundes i estrènyer una mica més el lligam amb la natura, amb la terra. Re-faig el nus que les jornades d'asfalt i els horaris trenca-closques s'encarreguen de desfer al llarg de la setmana.
Diumenge al matí, ja una mica fart de tant menjar i beure, i necessitat d'una mica de solitut i excercici, surto cap a l'esglèsia de St. Joan de Montdarn, on havia vist que hi confluien diversos camins senyalitzats.
Per desgràcia no puc visitar l'esglèsia, i després d'unes fotos surto cap a l'esglèsia de St. Martí de Balaguer, situada d'alt d'un petit turó. S'hi arriba ràpid, principalment per pista i algunes dreceres per sender. Tot i que ha estat plovent part del dia d'ahir, la terra és completament seca també ho he escoltat dir als boletaries que ja comencen a estar impacients. Suposo que el canvi de paissatge després dels incendis dels anys noranta han influit, ja que alló que eren boscos, actualment són matolls i esbarzers, i segons sembla, també s'han modificat els llocs de pas de les aus migratòries.
Xino-xano i completament sol arribo en poca estona a St. Martí, allà gaudeixo de vistes un xic borroses del Berguedà i el Solsonés, peró sobre tot puc fer quatre respiracions profundes i estrènyer una mica més el lligam amb la natura, amb la terra. Re-faig el nus que les jornades d'asfalt i els horaris trenca-closques s'encarreguen de desfer al llarg de la setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada