Crec que és admirable la feina que fan les entitats que s'encarreguen de mantenir la bona senyalització dels senders, tot i que desconec el funcionament del tema i de la funció que hi tenen les federacions. Suposo que a part de facilitar (potser massa i tot) una activitat al gran públic i de mantenir vius camins de vegades històrics, també tenen com a funció atraure gent per activar turísticament algunes zones.
El que ja no em sembla bé és que de vegades trobem exemples com aquest, a pocs minuts de l'esglèsia de St. Joan de Montdarn, que vaig batejar com la pedra Picasso. Un grapat de marques en una sola roca, com si haguessin estat probant quin lloc de la pedra era el més adient fins que el van trobar. La veritat és que no seria el camí més perdedor del món, aquell.
No sé si ha estat un excés de zel en la feina feta, peró s'han cobert de glòria.
Potser els aniria bé un repàs. http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=3718
1 comentari:
David, això de les marques s'està convertint en un problema de brutícia al bosc. A més de pedres "Picasso", com dius amb encert, hi ha arbres plens de senyals de tots colors: la del sender de gran recorregut, la del sender de petiti recorregut, la del sender local, la de la marxa de no-se-què i l'altra.
Ho trobo una manca de respecte.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada