Dissabte 19-5-07
Per qüestions laborables d’uns i altres, hem quedat a trobar-nos a les cinc de la tarda al poble de Queralbs, al bar de sempre. La previsió meteorològica no diu res de bo, un cop més, però tant se val. De fet, en el moment d’arribar a Queralbs plou, però per sort, només serà una estona. No ens agradaria que la pluja ens acompanyés tot el cap de setmana, però els que som allà; el Francesc el Duff i jo (esperant l’arribada de l’Imma, el Joaquim i la Mònica), coincidim en que en els moments de pluja és com més bonica ens semblava la natura. El verd de prats i boscos es presenta molt més intens quan són molls i sense la lluentor del Sol, les gotes de pluja regalimant de les fulles o caient pels torrents, i el núvols fent el paper de l’embolcall del regal que amaguen rera seu.
Un cop ens trobem els sis que formem el grup, enfilem la pista cap a Fontalba, i poc a poc els núvols van marxant i el Sol ens pica l’ull abans d’amagar-se rera el Puigmal, fent un senyal de que aquest cop ens respectarà. La millor notícia, després dels núvols esvaïts és la manca de vent, tant present sempre en aquesta zona.
Després de xerrar una bona estona de tot una mica i trucar al Ciscu, que s’incorporarà demà al grup, plantem les tendes i sopem una mica. El Francesc ens amenitza el sopar amb un reguitzell d’acudits inesgotable. Resulta ser una estona d’allò més divertida, riem sense parar, i tots coincidim en que la memòria d’aquest home pels acudits és fora del que és normal, i que tots nosaltres amb prou feines recordarem un parell d’acudits per explicar quan tornem a casa. Abans d’anar a dormir, el Duff i jo fem unes últimes passes cap a la llotja de pedra on gaudim de l’espectacle sublim d’una vall de Ribes coberta pels núvols, on s’hi veuen reflectits els llums de poblacions properes i llunyanes, sota un Puigmal coronat per la lluna creixent. ¡¡quin regal per a la vista ens tenien preparat!!.
DIUMENGE 20-5-07
A les sis del matí toc de diana, esmorzar i recollir tendes. Finalment, després d’agafar tot el material hivernal “per si de cas”, només cal sortir amb una mica de menjar aigua i una mica de roba. La neu ha desaparegut pràcticament de tot arreu, exceptuant algunes congestes a les cares nord, però no cal res de material. 
Amb les primeres llums del dia que il·luminen el principal objectiu del dia, el Puigmal, sortim a caminar per la carena, gens perdedora que ens menarà directament al cim en poc més de dues hores. 
Una pujada que coincidim en qualificar d’avorrida a aquest “cim de vaques” arrodonit, que tot i la seva alçada i els nou-cents metres de desnivell des de Fontalba, no tenen res d’especial. És la seva visió panoràmica des del Canigó fins a Andorra, passant pel Montseny, Montserrat, Pedraforca o Carlit, l’atractiu màxim d’aquest gegant devaluat i fins i tot menyspreat. ¡ Pobre Puigmal, només 90 metres et separen dels que s’emporten la glòria avui dia !. Segur que aleshores el nombre de visitants es multiplicaria.
A mitja pujada ens ha atrapat el Ciscu, que sortia de l’Hospitalet a un quart de sis, així que tots junts fem cim cap a quarts de deu. Fotos, rialles, una mica de menjar...¡¡ i més acudits del Francesc !! ¿com pot ser? Sempre en té algun a punt !!!. 
Un cop acabat el piscolabis iniciem la baixada per la coma de l’embut, però els companys encara no estem satisfets, encara en volem més, per tant mentre el Ciscu sí que inicia la baixada cap a la Vall de Núria i Fontalba per tornar a casa, la resta fem un flanqueig que ens porta casi directament al Petit Puigmal, i d’allà cap al pic de Finestrelles. Nova aturada per picar alguna cosa (no paràvem de menjar !!), i no cal dir que nous acudits.
Durant tot moment ha bufat una mica de vent sobre la carena, molest, però res més. I el Sol ha estat present casi tot el matí, de vegades tapat per núvols foscos que finalment no han descarregat. Un dia ben estrany, a moments havies de treure’t tota la roba per excés de calor i a cops havies de tapar-te bé inclòs amb els guants, per no passar fred.
Des del Pic de Finestrelles, baixada en picat cap a la Vall de Núria. El Duff i el Francesc, a l’estil kamikaze i la Mònica, l’Imma i el Joaquim, molt tranquils de xerrameca. Jo, enmig, intentant no perdre de vista a uns i a altres com a petita norma de seguretat, tot i que no hi ha res de perillós en l’itinerari.
Un cop a la Vall de Núria, una altra aturada, un altre piscolabis i després cap a Fontalba, amb la calma.
Es nota que comença la temporada estival. Els jardins de Núria (nom que trobo més adequat per l’artificialitat del lloc), comencen a omplir-se de turistes que arriben en la seva majoria amb el cremallera. L’aparcament de Queralbs, ple de cotxes i autobusos ens confirma aquest fet.
Ha estat una sortida profitosa, “sosa” potser en quant a l’activitat realitzada, però amb bons moments i sobre tot amb molta diversió. M’he divertit moltíssim amb aquesta colla. Crec que hi ha hagut molt bona sintonia entre tots i de fet, en el comiat, entre abraçades i petons, ja parlàvem de la propera sortida. Bon senyal.
P.d: Un petit record per na Mª Jose Sierra, que sempre em va oferir un tracte amable i proper, i que ens va deixar el passat dissabte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada