Doncs no és que jo sigui molt d'explicar coses obertament, peró bé, aqui estic deixant unes petites petjades "por el interné". Petites petjades comparades amb els mega-cracks que estic coneixent darrerament, peró son les meves petjades, bàsicament les vivences que vagi tenint lligades amb el món de la muntanya, i sobre tot un relat personal del que vagi vivint al llarg d'aquest gran projecte en que ens hem fotut. Els amics, els companys, les sortides...no...no les noies amb ganes de gresca, em refereixo a les excursions.
La millor manera de començar era posant-li al bloc el nom "El club dels Isards". És el meu homenatge particular al compte Henry Russell, figura amb la que em sento plenament identificat, per la seva manera de sentir i viure la natura en general, i la muntanya en particular.
"El club dels Isards", no va arribar a existir mai, va ser una idea, potser no va arribar ni a projecte, per reunir a aquells muntanyencs de mitjans-finals del segle XIX, que estaven interessats en els cims de mes de tres-mil metres. QUe no s'arribés a constituir potser va ser una casualitat, o simplement una sabia decisió. Russell admirava qualsevol cim, tingués l'alçada que tingués.
Per aixó aquest bloc no serà de col·leccinistes de tres-mils, i molt menys pretenc ser com Russell, aixó seria impossible. Simplement vull homenatjar-lo des d'aquestes "pàgines", pel que va fer i pel que ens va deixar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada