Primera "punxada" Russelliana

Tot un conjunt de factors van fer que molta gent del club es volgués apuntar a la sortida que aquest cap de setmana teníem preparada. El Puigmal des d'Err. I d'entre tots els factors, com és normal per aquestes dates, la neu era el principal atractiu. Sabíem que si donàvem als participants la opció d'unes pistes d'esquí properes i atractives, i una zona alpinística també propera com és Cambre d'Ase, la convocatòria tindria èxit. El que no podíem imaginar és que la activitat pogués arribar a congregar fins a gairebé trenta persones que es van interessar.
Finalment, catorze van ser els valents que vam intentar dissabte sense èxit el Puigmal, i vint-i-un que ens vam repartir en diferents activitats a Cambre d'Ase diumenge.
Divendres havia nevat amb força a tots els Pirineus, i preveiem una jornada amb molts dubtes. Neu recent, poc gruix, fort vent....són factors a tenir molt en compte un cop sobre el terreny. Costa fins i tot decidir-se pel material, tot i que com bé diu el company C., a les hivernals es porta tot i llestos. Per cert al cotxe hi vaig amb en C. i en Cr., i tots tres coordinem el projecte "Russell 2009", així que el viatge es converteix també en una posada en comú d'agendes.
Tot i haver sortit prou aviat de casa, la prudència en carreteres glaçades i el fet d'haver de posar cadenes, ens han fet arribar molt tard. Quan estem tots en camí, ¡són gaire bé les onze!....i el mal temps no ha escampat. De bon començament ja sabem que la cosa no girarà rodona.
tota la zona està coberta, no, més ben dit envoltada de gruixuts núvols grisos que de tant en tant deixen anar alguns flocs de neu. Poca cosa. El pitjor és el fortíssim vent i la manca de visibilitat. Anem fent poc a poc, xino-xano, els uns amb esquís d'altres amb raquetes i algun "a pèl".
Fa molt fred, algú diu set sota zero, però no descartaria algun grau menys, el vent es molt fort i en ratxes curtes, la visibilitat del camí quasi nul•la en algun tram. El més optimista diu que és un dia perfecte per fer pràctiques d'orientació. A mi em molesta tot, tot i que no ho estic passant malament amb les inclemències metereológiques, tinc la sensació que no valdrà la pena pujar gaire més.
Arribats a uns 2.300 metres, i comprovant que sortir de la vall és exposar-se a fer de bitlla per al vent, un grup en el que m'incloc comença la retirada. Els altres, continuen tot i haver canviat l'objectiu, que ara és el Puigmal de Llo.
Poc a poc, i a mesura que descendim, sembla que el cel es rigui de nosaltres i comença a obrir-se el cel, però també podem comprovar que ara s'aixequen uns altres núvols a la carena, formats per la gran quantitat de neu que el vent arrossega. Ja em va bé aquesta retirada. Estic en un moment de poca voluntat de patiment, d'un sacrifici més controlat. Potser perquè el meu estat físic a baixat una mica amb els torrons, i ja en tinc prou amb una bona suada. Sinó puc gaudir de la pujada i de les vistes, no em paga la pena. ¡¡Recoi!!, espero que aquest "sibaritisme" muntanyenc em duri poc, ¡¡m'he de posar en forma!!.
Poc després d'arribar als cotxes, arriba un altre grup que ha renunciat al cim, la ventisca els ha fet fora. I dels que han arribat d'alt, la majoria tenen alguna aventureta per explicar. Algun esquí trencat, algunes caigudes, però sobre tot molt i molt fred, com ens demostra una imatge de'n Cr. amb les parpelles cobertes de gel.
Un cop arribats tots, el cel ja és obert, segur que demà farà bon dia. Ara marxem cap a la "Gite d'etape" que la T. s'ha encarregat de reservar per allotjar-nos-hi.
Abans inclòs del sopar, ja comencem a sortir de les motxilles coses per picar i, com no podria ser d'altra manera amb nosaltres, vi a dojo. Alegria que no falti !!!...No cal dir que hi va haver un festival de rialles i bon caliu fins a l'hora d'anar a dormir, aquest cop més prudent que en altres ocasions.
En aquest enllaç del C.M.H. podeu veure unes fotos.
http://www.cmhospitalet.org/index.php?option=com_rsgallery2&Itemid=115&catid=25