PIC DE FONT BLANCA (2.904 m.)

Va ser un viatge fugaç. Massa ràpid pel meu gust. És el que té voler estar a tot arreu, el que vaig pagar amb un desmesurat cansament al final de la jornada, sobre tot fatigat pels kilòmetres de cotxe i no per l'activitat en sí.
He decidit visitar el Pic de Font Blanca, a Andorra, perque és un cim previst dins del cicle de sortides d'alta muntanya que al C.M.H. estem dedicant a Henry Russell, i que em toca coordinar a mi. Com no conec la zona, marxo a fer una visita de presentació.
Matino força i marxo cap a Andorra, avui no pateixo per les cues, ja ha passat el pont del Pilar i encara no ha arribat la neu. Arribo aviat a l'aparcament del Parc Natual de Sorteny, indicat en un desviament de la carretera que arriba fins a Arcalís. Són quarts de nou i una temperatura de quatre graus negatius, no està malament. He decidit carregar tot l'equip, sac de dormir i la tenda per si m'agafa el rampell de dormir per les alçades. El matí pinta bé, només desitjo que aquest vent afluixi, sí aquí és fort, no vull saber com serà un cop superada la Portella de Rialb.
Començo a caminar per un un camí enmig del bosc, però la vegetació dura ben poc.
Un cop superada la Font Freda i arribat al refugi de Rialb, els arbres queden enrera, deixant pas als prats d'alta muntanya. El camí segueix sempre el curs del riu, que ja en alguns llocs és ben glaçat.
Els prats són ben secs, hauré de tornar a la primavera o a l'estiu. Segur que a leshores serà fantàstic el contrast del verd lluent i les roques de les muntanyes. Ara la diferència és imperceptible. El prat té un color verd apagat, marroneja en algunes zones i es prepara per rebre les primeres neus. Tot i la poca varietat cromàtica el lloc és fabulós, una gran vall amb forma de ferradura que poc a poc, peró sense descans s'alça fins als 2.509 metres de la Portella de Rialb.
Un cop dalt de la Portella, decideixo anar per la carena, el que m'obliga a grimpar i desgrimpar contínuament, i en alguna ocasió a recular. No és difícil, peró em sembla que per fer-ho en condicions hivernals serà prou complicat, sobre tot pels esquiadors, ja que ells faran el flanqueig d'aquesta zona per la cara Oest de la carena, i és ben dreta. És un flanquieg força lleig.
Un cop acabada la zona més "grimpera" s'arriba a una cota intermitja, arrodonida, que dona pas a la darrera pujada, sense gaires esforços al cim de Font Blanca.
¡Quin goig! La vista és esplèndida pels quatre cantons. No hi ha res que em tapi la vista. Maladetes, Pica d'estats al davant, l'Ariege, tota Andorra als meus peus, el Pre-Pirineu al fons...quin espectacle.
Quan truco a casa m'adono que de com he pujat de ràpid, sense adonar-me, tot i anar carregat amb l'equip d'acampada. M'estic al cim durant una hora , tot i el fort vent que hi ha, ben arraserat entre unes roques i amb la motxilla. Una hora dalt del cim!!! quin plaer, sembla que un pugui en aquesta estona tenir temps per a tot, per al gaudir del present, reflexionar sobre el passat i edificar el futur. El vent espolsa els núvols i els neguits i deixa els pensament tan clars com el cel.
Començo a baixar per una altra banda, per comprobar el terreny. És una baixada dreta, per torrenteres, no crec que sigui la millor banda per pujar. Vaig seguint les marques, però sobre tot l'instint. Un cop al final del torrent, en un planell, sé que he de tombar cap a l'Est si no vull baixar fins a la carretera. A la dreta baixa el riu de Comis Vell, jo he d'anar cap a l'esquerra. Perfecte, torno a trobar els punts grocs de les rutes de la zona. Hi ha un desviamenten en que unes marques pujen al Cim del Besali, i les altres van flanquejant la serra, enmig del bosc. Finalment la baixada directa per un altre torrent, en ocasions molt dret, baixa directament fins a l'aparcament.
Ha estat una bonica excursió, no molt llarga peró plena de contrastos i llocs encantadors on aturar-se a escoltar com cau l'aigua.

El refugi de Rialp

Vall de Rialb, cap a la Portella i cim el Pic de Font Blanca

EL Pic de Font Blanca des de la cresta

El Cim