Mai m'havia interessat gaire per les grans expedicions a llunyanes contrades, o l'Himalaisme. No és pas cap mena de menyspreu, simplement no hi dedico gaire temps del poc que disposo dins la meva rutina diària; sempre l'aprofito per llegir i conèixer sobre els llocs i temes més propers, aquells que trepitjo un dia o altre. Potser així tampoc no em faig gaires il·lusions en viatges que difícilment podré realitzar.
De qualsevol manera, vaig adquirir sense recança el llibre "K2. El nudo infinito" de Kurt Diemberger, que va assistir a la darera edició de la fira del llibre de muntanya.
És un relat inquietant d'aquella expedició que va acabar amb tragèdia l'estiu de 1986, on la segona meitat del llibre es fa molt difícil deixar-la ni un minut. Pensava que seria una cosa molt llunyana per mi, peró m'equivocava. Tot i no haver vist mai aquelles muntanyes menys que per la televisió i no saber qué es pot sentir més enllà dels 3.500 metres, el relat m'ha resultat estranyament proper. Un llibre molt recomanable; emotiu i emocionant. Per suposat, i com és habitual en aquest tipus d'expedicions, no està lliure de polèmica, ja que diversos alpinistes han dit la seva al respecte, fins i tot algún que no hi va ser. Però aixó ja són figues d'un altre paner.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Tot i que jo tampoc no m'he sentit mai atret pel que abans en dèiem "les expedicions", vist el que dius prenc nota de la recomanació.
Salutacions.
Que tinguis un molt feliç 2008, company.
I si pot ser, una mica més "productiu" bloquerament parlant, que m'agrada llegir-te.
Doncs això, bon any!
Publica un comentari a l'entrada