CAÇADORS I CAÇADORS

Mentre camino cap a l'esglèsia de St. Martí, saludo un noi que treballa al marge del camí. Casi sense aturar-me l'interrogo sobre com va la jornada, i la seva resposta desperta la meva curiositat. "Preparant la temporada", diu. El Xavier es presenta com a caçador d'ocells, peró abans que a mi em doni temps a posar mala cara, ell s'explica. La seva cacera no és nociva ni agressiva. És tracta de mantenir una vella tradició familiar amb un tipus de cacera amb un parany compost per dues xarxes abatibles des de un petit observatori que ell mateix haa construit. Tot el parany és muntat per ell, i com a esquers utilitza uns altres ocell, possiblement atrapats l'any anterior.

Segons m'explica, el principal interés d'aquest tipus de cacera, és dur a concurs els ocells més bells, i quedar-se'ls ell a casa. Estarem d'acord o no en que els ocells hagin d'estar en llibertat o engabiats, peró em sembla indubtable el seu amor pels ocells quan en parla, i la seva ràbia és evident quan comenta els concursos, i la mala gent que hi va, que fins i tot roben els ocells més preuats només perque hi ha un premi pel mig.

Li brillen els ulls quan parla dels ocells, i està humilment orgullós de la seva feina al parany, i de mantenir una tradició. Amb mi fa el que voldria fer amb tothom, una espècie de crida en favor d'aquest tipus d'activitat, i en contra de les "escopetes", activitat que atrubueix només a aquells que tenen ansia de disparar, i que quan els manca un blanc, carreguen contra tot alló que belluga. Aqui també hi estariem d'acord.

Tinc la oportunitat de veure algun dels ocells que ha atrapat l'any anterior i que potser faran d'esquer aquest any. Els ocells-esquer, estan degudament lligats amb petits arnesos que els permeten volar algun metre per sobre del terra, atraient aixi les aus que inicien el vol a primera hora del matí per continuar la migració. Aquestes aus interpreten el vol de l'esquer com a punt de pas de la seva migració, i és en apropar-se que el "caçador"estira dels fils que aixecaran les xarxes que atrapen els ocells.

Un cop atrapats, el Xavier escollirà els més bonics per quedar-se'ls a casa i la resta els deixarà lliures.

Tot i que no he estat mai favorable a engabiar animals, accpetaré la seva proposta per acompanyar-lo un dia i veure com es du a terme aquesta activitat. Potser és illògic estimar tant uns animals per voler tenir-los captius, peró em sembla una activitat poc agressiva amb el medi i els propis animals com per permetre que es dugui a terme.

Aquí podem veure la petita caseta que el Xavier s'ha construit per vigilar el parany i des d'on aixeca les xarxes, perfectament dissimulades.