Suposo que és el que devia pensar l'Ueli Steck quan va fer la nord de l'Eiger en temps record. No crec que aquest s'apunti a l'"slow alpinism".
http://www.barrabes.com/revista/articulo.asp?idArticulo=5581
¡¡Quina falera!!. Potser aixó seria l'alpinisme 2.0, ara que no deixo de llegir aquest terme aplicat a l'excursionisme (n'escriuré, però poc, pq tampoc m'apassiona divagar sobre conceptes), com ja ho tenim tot fet, doncs anem a buscar nous alicients per ser els millors, com la velocitat.
Potser no és el cas de l'Ueli però hi ha alpinistes que busquen aquest tipus de fites. Vies fetes i re-fetes fins a assolir la millor marca. I ara que ningú se m'enfadi ¿eh?, el que vull dir és que no li trobo alicient, que és una proesa (perque ho és) a la que no li trobo la gràcia ni l'alicient. Sóc incapaç d'imaginar el relat d'aquest tipus d'aventures contra el rellotge.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
I és que això del "Guiness" arriba a tot arreu i té més adeptes del que sembla a primera vista.
Personalment, ja ho saps, l'únic que m'interessa del nom Guiness és la cervesa. (Alço la gerra).
Doncs t'acompanyo amb aquest gest d'alçar la gerra. Si, a més, és després d'una bona excusrsió, ja tenim el dia perfecte. ;)
Salut !
Publica un comentari a l'entrada