Aquesta sortida, inclosa en el cicle d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc l’Hospitalet, no havia tingut gaire temps de preparar-la, perquè el mal temps ens havia tallat el rotllo de la idea inicial d’anar al Bachimala. Al final vam decidir anar cap a la Cerdanya, aprofitant que teníem allotjament al mòdul que el Ciscu té al càmping de Prullans.
Sortíem de l’Hospitalet el dissabte a les sis del matí, sense el Duff, que pobre s’havia quedat sense cotxe aquell mateix moment. Així doncs en total set participants per a la primera sortida del cicle d’enguany. Així doncs, per una banda el Josep, la Yolanda i jo, i per l’altra, el Ciscu, la Chelo, l’Anna i la Mònica.
Després de prendre un cafè a Martinet, anem cap al refugi de prat d’Aguiló. Nosaltres no arribem fins tant amunt com el Ciscu i comencem l’excursió a 1.440 metres d’alçada, cap a les deu del mati amb una temperatura de -8,5º C...¡¡quina rasca!!.
Quan arribem al refugi, ja ens esperen des de fa alguna estona. Hi ha molta conya i bon ambient, i el dia es esplèndid. Cap núvol !!!!. Aqui fem una mica d’esmorzar i cap amunt, a buscar el Pas dels Gosolans.
L’únic que porta raquetes és el Ciscu, per variar, la resta hem decidit passar de raquetes i dur només els grampons. bingo del Ciscu !!!...La veritat és que la zona no estava molt malament, no hi havia molta neu però hi havia zones on les raquetes anaven molt bé. Els grampons no van sortir de la motxilla, i el Ciscu. vinga a obrir traça !!!. Sort que és una fiera, per això les noies se’l rifaven per compartir habitació.
Al pas dels Gosolans ens espera la ventada que anunciaven els meteoròlegs. Déu n’hi do quina rasca, però ens ho estàvem passant tant bé que casi se’ns en fot, comentaris, acudits i confessions per tots els gustos i de tots colors, que ens fan partir-nos de riure.
Ara bé la passejada final fins el cim del Comabona. Allà més conya, fotos de rigor i petons de rigor també és clar, sense distincions que aquí ens estimem molt tots. Mil cent metres de desnivell, però molt tranquils i sense gaires patiments.
No ens podem recrear molt mirant el paisatge superb que ens ofereix un dia tan clar, i tirem força ràpid cap a baix. Baixo tranquil, xerrant amb uns i altres excepte amb el Ciscu i el Josep, que li foten canya cap avall. Em sorprèn la Chelo que mentre baixa es descollona de riure tota sola, ...jejeje...no sé què esmorzes, però passa’t una mica...jejeje.
Va caient la tarda i em sap greu no poder asseure’m uns minuts a contemplar l’espectacle dels colors canviants sobre la Cerdanya, de taronges a liles.
Ha estat una sortida molt relaxada, sense gaires pressions pels horaris i sense gaires esforços físics (serà que m’estic recuperant?). Això sí, no recordo una sortida tant animada i divertida des de feia temps.
Arribem al cotxe a les sis de la tarda amb una temperatura de 2º C. I tirem cap a Martinet a comprar unes coques d’aquelles tant bones (¡¡s’ha d’acompanyar el vi de la Mònica !!) i ara cap a Prullans, al càmping, on el Ciscu ens ha ofert allotjament en el seu mòdul.
Després de tastar la boníssima escudella i la carn de xai del Manolo, l’amo del restaurant, anem a fer el ressopó amb vi de la Rioja i una mica de coca.
El tema del vi bé de lluny, d’una conya amb la Mònica. Finalment, després de molts intents hem pogut fer una excursió plegats i celebrar-ho amb vi....alguns amb aigua, però és igual, no serem supersticiosos, no fos cas que ens dugui mala sort.
Mentre xerrem, van caient cap els llits un rere l’altre, i només quedem la Mònica i jo, que per casualitat hem descobert que tenim una part del nostre passat en comú...jejeje...ara resulta que sortíem de marxa pels mateixos llocs durant la mateixa època i això ens duu a xerrar de tot plegat una mica, gustos musicals, locals, amics, i com no, els canvis que hem anat fent nosaltres i el nostre entorn...i és que és inevitable....aleshores tot era molt millor !!!! ande vas a parar !!!!....
I entre un vinet i un altre, anar xerrant de tot plegat, el Ciscu es lleva per començar una nova jornada, i nosaltres sense dormir !!! como en los viejos tiempos !!! jejeje...
Fem cafè a veure si podem aguantar l’excursió que farem avui, i ens pensem que aguantarem, però és asseure’m al cotxe i caure rodó...
Havíem d’anar al Moixeró, però la pista està completament glaçada, així que girem cua i anem cap a Estana, per anar a Prat de Cadí. Bé, jo me’n vaig assabentar allà, perquè estava completament clapat. Una cop arribem, la Mònica i jo decidim quedar-nos clapant als cotxes un parell d’horetes, i després fer un cafè. També és “cachondeo” que al bar hi hagi el borratxo de torn donant-nos la tabarra. Després fem un tomb per allà esperant que arriben la resta de la colla per tornar a casa.
Ha estat un cap de setmana collonut. Estic molt content per com ha anat tot, i per les noves “troballes”, la Chelo i la Yolanda, a les que he conegut fa poc, l’Anna, amb la que tenia moltes ganes de fer muntanya després de tant temps, i la Mònica, aquesta “ànima bessona” de les nits de Poblenou . Amb les altres “feres”, el Ciscu i el Josep, sempre és un plaer compartir muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada