11 de juliol 2011
Pico de Tempestades. Cant a l'aigua.
Aigua i Roca. Simbiosi perfecta de dos elements contraposats en aparença que, entrellaçats, formen part de les més belles imatges de l'imaginari muntanyenc. Elements freds i acollidors alhora. Aigua, que en forma de torrent torba el son amb el nocturn brogit hipnòtic de les seves cascades per instalar-se dins el meu cap; torrents frescos que alleugen la sed dels qui somniem desperts.
Roques inexpugnables només en aparença; i de les que, amb destresa, el líquid element de la vida, en troba les petites escletxes per on ecolar-se fins arribar al bell mig del seu cor.
Aigua que arriba de matinada, sense avisar, en forma de pluja suau i fina primer, torrencial després. Tempesta que refresca, que fa tremolar les roques amb la seva ferotgia, que ens fa posar alerta. Tempesta que només s'allunya per deixar pas a una immensitat celestial d'estels. Tempesta de sentiments. Tempestes i aigües del Tempestades, us he trobat perque fluiu dins meu per sempre més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
hola, magradaria ficarme en contacte amb el club de muntanya de l'hospitalet de llobregat. Faig escalada i acabe d'arribar açí.
Sent utulitzar el teu blog per informarme, pero es que la página del club no em deixa contactar amb ells.
Hola Rosquilleta. El millor que pots fer és apropar-te al C.M.H. i xerrar una estoneta amb algun d'aquests personatges: en Cristobal, en Ciscu o en Gerard, ja veuras el bé que et tractaran i com t'enganxes ràpid a la familia :) A mi, dificilment m'hi trobaras per raons de temps.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada