L'èxit dels valents

El Mont Perdut ja m'havia acollit amablement anteriorment, i no tenia motius per pensar que aquest cop seria diferent. Només el meu cap anava contra corrent i es desmarcava d’una fita important.
Els dos valents fan gala d'un ímpetu fora mida i es desmarquen de la resta, fent fins i tot, algun intent de convèncer la resta de la parròquia, però està més que decidit que només ells seran els que patiran o gaudiran d’una altra memorable nit Russelliana i enfilen amb fermesa el camí cap a l’Ibon Helado, la escupidera i el cim de Treserols (per fí ho he dit bé). Puc imaginar-me el patiment durant tot el tram de la escupidera i l’esclat de joia en l’arribada a un cim solitari ja en aquelles hores. Un sopar reconfortant, i a gaudir d'una nit memorable. Felicitats a tots dos.
Personalment, em guardo aquesta espineta per a un altre moment, tot i que la seva alegria la sento també com a meva. Aquestes espines no fan gens de mal, i menys si serveixen per tornar a un dels indrets més bells dels Pirineus.
Gaudiu de les fotos i intenteu sentir el mateix que els meus amics,en Gerard i en Lluís, amb els Pirineus als seus peus, tot sols amb la grandiositat de la natura.